La comarca: Pallars Jussà

mapa pallarsCap de comarca, Tremp. Consta de dues parts ben diferenciades: la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans anomenada d’Orcau.

La vall Fosca s’allarga cap al nord per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca. La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i el tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3.000 a 2.400m d’alçada. Amb el límit amb l’Alta Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, troben el Pic de Llena (2.686 m) i la pica de Cervi (2.753 m). Pel congost d’Erinyà, la vall del Flamissell s’obre a la conca de Tremp, l’única clotada netament mediterrània dins la serralada prepirinenca. És un sinclinori, que coincideix amb la conca mitjana de la Noguera Pallaresa, enfondit entre les dues serralades prepirinenques. La Serralada Interior és formada per les serres de Sant Gervàs, de Peracalç i de Boumort, dures calcàries cretàcies (i juràssiques) a altituds que van de 1.350 a 2.076 m, tallades pels congosts d’Erinyà i de Collegats, on s’escolen el Flamisell i el Noguera Pallaresa. La Serralada Exterior, que separa les comarques del Pallars Jussà i la Noguera, és el murallam calcari del Montsec, que devalla suaument cap a la conca en contrast amb les cingleres del vessant sud només tallades per l’estret dels Terradets. Una cobertora pinyolenca detrítica ha estat exhumada per l’erosió als límits llevantí (serra de Comiols i base del Boumort) i ponentí (serra de Lleràs i Montllobar), completant les divisòries hidrogràfiques amb les conques del Segre i la Noguera Ribagorçana, respectivament.

El Pallars Jussà inclou també una franja de la vall de la Noguera Ribagorçana, entre la serra de Sant Gervàs i el Montsec d’Ares. La clotada de la conca, però, no forma un sinclinal únic. L’anticlinal calcari de les serres de Carreu (1.850 m alt.) i Sant Corneli (1.343m) separa sinclinals coneguts com la Conca de Dalt i la Conca de Baix. Aquesta és partida pel curs de la Noguera en Conca de Deçà, a la dreta, i Conca de Dellà, a l’esquerra del riu.

Pallars_Jussa

El clima i la vegetació oposen la vall Fosca i la conca de Tremp. A la vall Fosca les temperatures són baixes, sobretot als punts elevats. Vora l’estany Gento, un dels que constitueixen la capçalera del Flamisell , a 2.030m d’alçada, la mitjana de gener és de -9°C, i, fet més notable, la d’agost és d’11,7°C, que no evita el perill de glaçades nocturnes. A Tremp, en canvi, a 468m alt., la mitjana d’aquest mes recorda les mediterrànies: 23,9°C.

La vegetació és típica del vessant meridional dels Pirineus, i té caràcter principalment submediterrani, tot i que a l’alta muntanya passa a ser la corresponent als estatges subalpí i alpí i que a la conca de Tremp les influències mediterrànies continentals siguin molt considerables, en general no arribin a dominar. La vegetació forestal i de pastura submediterrània humida (domini del Buxo-Quercetum pubescentis) o d’alta muntanya que vesteix la vall Fosca s’oposa a una conca desforestada en benefici de l’agricultura. Malgrat tot, el roure valencià i la carrasca són força estesos a les terres baixes, i claps de pi roig apareixen en alguns indrets del Montsec i abunden a la Serra del Boumort. En lloc de roures i alzines, arbres perseguits pels carboners, hom troba sovint pinassa, boixedes residuals o, més rarament, pi blanc. L’explotació forestal és poc important arreu.

ENLLAÇOS:

Consell Comarcal del Pallars Jussà

Diputació de Lleida

Pallars Jussà

Ara Lleida

Lo Pallars TV

Pirineus TV/Pallars

Pallars digital

Viure als Pirineus

La borrufa