Passaven els anys i després d’haver realitzat entre 1970 i 1971 la important transformació a via seca del procediment de fabricació per via humida. Aquest procés s’havia utilitzat rendiblement i va suposar una disminució molt important en el consum del combustible, passar de 1.500 kilocalories a 950 kilocalories per Kg de clínquer, i només amb un forn es va arribar a la producció dels dos anteriors. Això consolidava definitivament la permanència de la fàbrica en el mercat del ciment espanyol fins que va arribar 1973 i amb ell una dura lliçó: la venda de la Fábrica de Cemento Pirineo a la resta de cimenteres catalanes. Les notícies que transcendien aquells dies eren que un poderós trust industrial del ram del ciment havia comprat la fàbrica de Xerallo, amb l’únic propòsit d’esborrar del mercat un incòmode competidor. Ben aviat es va poder constatar que la fàbrica no sols restava aturada si no que després s’iniciava una silenciosa i radical operació de desmantellament i de retirada de nombroses peces, venudes a preu de ferralla. Una dada ho diu tot: al mes de març de 1973, el sac de ciment de 50Kg tenia un preu de 52 ptes. A últims del mes de maig, és a dir, dos mesos després del tancament de Xerallo, el sac de ciment costava 80 ptes. a tota Catalunya.
El dia 2 d’abril de 1973, després de consumir les existències de primeres matèries, combustibles, clínquer i les existències de ciment es va aturar la fàbrica i es va lliurar als seus compradors. Es tancava així un llarg capítol de treballs, d’il·lusions i, per què no dir-ho també, el de la convivència de l’equip cimenter amb els habitants del Pallars Jussà. La situació de dolor i d’incertesa va quedar palesa per la decisió d’ENHER de donar ocupació, segons les capacitats i els coneixements en els seus diferents serveis a tota la plantilla que ho va voler. També es van donar ajudes econòmiques a baix interès per a l’adquisició d’habitatges a les seves noves destinacions.
El tancament de la fàbrica i la posterior venda dels habitatges va fer possible el que avui coneixem com Zona Residencial Xerallo. Al 1974, els treballadors i les treballadores d’ENHER van rebre una carta on s’indicava la possibilitat de comprar un habitatge a Xerallo. On està Xerallo?, es van preguntar alguns, fins i tot alguns empleats van anar a veure’ls i la impressió va ser nefasta… els voltants calcinats per la pols grisa-blanquinosa del ciment, els camins descarnats per les aigües i l’erosió, els edificis abandonats amb les finestres trencades o arrencades, els jardins amb males herbes i matolls de mesos sense podar ni netejar, etc. Alguns dels antics treballadors que coneixien la zona i els més atrevits vam decidir comprar. Cal fer esment que ENHER volia vendre TOT: terrenys, parador, cinema, escoles, ermita i habitatges. Era necessari trobar, en un breu termini de temps, a 119 persones que creguessin que aquell Xerallo abandonat, es podia convertir en una Zona Residencial.
Durant la Setmana Santa del 1975 es van lliurar les claus i des de llavors, Xerallo ofereix moments feliços a tots els veïns que van apostar per comprar un habitatge aquí: vacances d’estiu, de Pasqua o de Nadal, ponts, caps de setmana… qualsevol moment és bo per escapar-se i gaudir d’una tranquil·litat en aquesta vall, encara que sigui a l’ombra de la cimentera…