Esglèsia de l’Ascenció

Construïda al 1952, està situada en uns dels llocs on es domina tota la vall, i des d’on es veu l’antiga pedrera, la fàbrica, així com el poble i els seus accessos. Per accedir l’ermita de l’Ascensió,  s’ha d’agafar el desviament que hi ha al final de l’avinguda Pirineus. Es pot pujar en cotxe encara que es pot pujar tranquil·lament tot donant un passeig.  Actualment roman tancada i s’obre en comptades ocasions (algun cop per la Festa Major o per algun esdeveniment molt concret).

Arquitecte: Eduardo Torroja Miret

iglesia3Enginyer i arquitecte, nascut a Madrid al 1899. Fill d’Eduardo Torroja Caballé, arquitecte i doctor en ciències, amb important bibliografia sobre matemàtiques i geometria, que van fer progressar aquests coneixements a Espanya. Eduardo Torroja Miret va dirigir l’Institut Tècnic de la Construcció i del Ciment, i en la mayoria de les seves obres va ser un renovador amb les seves estructures arquitectòniques de formigó armat. Els seus treballs es troben repartits tant a Europa com a Amèrica i Àfrica. En l’ocupació del formigó armat, la seva principal característica va radicar a aconseguir conjugar les tècniques més avançades amb unes formes d’allò més elegants. Va impulsar l’ocupació de la volta de membrana, que va aplicar en les estructures del hipódromo madrileny de La Zarzuela. També a Madrid són molt coneguts els seus treballs en el Frontón de Recoletos, i en el anomenat Viaducto de los Quince Ojos de la Ciudad Universitaria. Durant tota la seva vida va conjugar la pràctica amb la teoria i va ésser un gran estudiós de les possibilitats i resistència que presenta el formigó armat, l’ocupació del qual va contribuir a popularitzar i difondre, fins a ser avui un dels materials més utilitzats a les grans obres d’enginyeria. Fruit de les seves conjetures van resultar alguns llibres molt coneguts, com la seva famosa obra Filosofía de las estructuras (1958).

Vidriera: Víctor Pérez Pallarés

Xerallo21Neix a Lleida en 1933. És un dels primers alumnes que al 1947 obren la Escola de Belles Arts de Lleida. Al 1951 es trasllada a estudiar a Barcelona on rep també el mes alt guardó en l’assignatura de dibuix. Al 1957 se li concedeix una beca per a anar a estudiar a París. Al 1958 el govern francès li concedeix el Premi Watteau de gravat. Té una molt bona valoració per part de la crítica a Madrid durant la seva exposició en la Galeria Prado de la capital. Dedicat durant més de vint anys a la docència, també és destacable la seva important obra com a muralista.