E.N.H.E.R.

Els orígens de Xerallo es remunten a les obres que volia emprendre E.N.H.E.R. a la conca de la Ribagorçana. La fàbrica de ciment no era necessària, era imprescindible tenint en compte l’escassesa de ciment en aquells temps i les dimensions de les obres a realitzar. A més d’assegurar-se el subministrament al ritme que marquessin les obres i per a garantir-se el control propi de la qualitat dels diferents tipus de ciments a utilitzar.

La zona de la fàbrica de Xerallo era una gran esplanada realitzada a “pico y pala” pels operaris. L’espai es va transformar amb les primeres obres: fonamentacions, edificis, tallers, xemeneia… acompanyat amb muntanyes de peces, viroles de forn rotatori, molins de cru i ciment, refrigerador de clinker, assecadors de carbó, compressors i canonades de tots tipus i grandàries.

Els escassos habitatges disponibles a l’antic i desaparegut Xerallo, Senterada, Sarroca, Les Esglésies, etc, eren absolutament insuficients. Vivien en barracots i menjaven en menjadors de l’empresa. Malgrat tot, amb l’esforç i tenacitat comuna, no només es van engegar, en 1950, els antiqüats i apedaçats equips que componien la Fábrica de Cemento Pirineo, encenent el primer forn, al que es anomenar afectuosament “Curro Chatarra” i que llançava els seus fums a través de “Paca la Larga”, sinó que també es van anar millorant. Després d’haver canviat el pic i pala dels empleats per una nova ubicació en les màquines de la fabrica.

Es van construir habitatges de diversos estils i dimensions que van acabar per formar un veritable poble, un nou poble del Pallars. Xerallo creixia a l’ombra del gran monstre de la fàbrica: un eficient Consell Escolar, Atenció Sanitària, Església, serveis de menjador, cinema…

Mitjançant la construcció i muntatge d’una moderna instal·lació, composta per un forn Unax, es va engegar en 1956 l’ampliació de la Fábrica de Cemento Pirineo, arribant a les 200.000 tones a l’any, producció que va permetre afrontar amb autonomia les ingents quantitats de ciment que es precisaven per a subministrar simultàniament les preses de Santa Ana, Canelles i Cavallers, i d’altres treballs d’importància menor, arribant a produir per a tot el territori nacional. També es va realitzar amb èxit el subministrament de ciment a les obres de l’Ebre, Casp, Mequinença i Ribaroja.